martes, 3 de abril de 2007

La millor serie del món!

Us estareu preguntant, quina és la millor serie del món? Jo tinc la resposta! "Sexo en Nueva York" (Sex and the city). Si si, per a mi i per a moltes que conec (eh noies :-P) aquesta serie és la millor que s'hagi pogut fer mai. És la meva religió!!! Jajaja! Tot el que pugui conéixer sobre les relacions amb les homes (que encara no és molt que diguéssim, ja que el món dels homes i el seu comportament encara esta en fase d'investigació) les he tret d'aquesta magnífica serie. Podreu pensar "aquesta noia esta boja!" Bé, igual si, no ho nego, però de moment no m'he equivocat. És a dir, casi tot el que he vist a la serie (i me tragat les sis temporades senceres) ho he pogut veure a la vida real! I vist el que he vist i segons la serie he pogut treure una conclusió: nenes, els homes són homes i si els intentes canviar... perds el temps!

Aqui us deixo la musiqueta de l'inici de la serie. I és que fins i tot la música és bona!!!!







lunes, 2 de abril de 2007

Que fumades...

Avui us ensenyaré un video molt parra d'una nit amb la meva germana i jo a casa seva on estavem super fumades jejeje! Us explicaré de que va per a que no us quedeu a la parra. Es veu que un dia uns amics nostres ens vam dir que un dia vam fer un porro tan gran com un mando de la tele i natros, per riure'ns d'ells, vam fer un video amb el mobil explicant-los que natros fariem un porro tan gran com un microones. Bè, ja veieu que és una parida però ja se sap, quan es va fumat...

Ah, i lo de penjar el video del youtube al blog m'ho ha ensenyat DaKid. Graxies!!!!

jueves, 29 de marzo de 2007

Que boniiiic!

Avui tinc ganes de contar com va ser el dia del meu 23 aniversari. Va ser una festa genial! Per a "variar" vam fer soparet al panxot, jejeje. Como no! Vam ser bastanta penya: la yrun, la Petarda, la Missy, el Mo, l'Enric, el Joan i Marc. Bueno els de sempre més dos cares noves: el Mitjons i el meu nenet, Adrià. Va ser una nit per no oblidar! Em van fer un pastís més bo... mmmm! Després em van regalar una camiseta en un dibuix d'un coret :-P, un cinturó rosa, dues ampolles d'oli de massatge eròtic de maduixa i de meló jiji, un llibre que sempre me'l mirava i sempre estava a punt de compra-me'l però mai ho acabava fent; el llibre es titula "Solo quiero sexo" xD. I el meu nenet em va regalar la colonia de pacha, perquè sap que m'agrada molt! Ah, i el que hem va fer molta ilusió també va ser un poster que em van fer amb fotos meves i de tots ells, tipo collage. Una pasada! Vaja currada es van fer! GRÀCIES!!!

Aqui us deixo una foto del poster aquest que us he explicat. En definitiva, el millor cumple de la meva vida!!!





martes, 20 de marzo de 2007

Per començar...

Seguint els consells de la meva estimadissima amiga yrun, per primer cop me creat el meu propi blog. Avui, una aburridíssma nit de diumenge, estavem per "varia" la yrun i jo xerrant pel msn i m'ha ensenyat, com molts cops ho fa, el que havia posat de nou en el seu blog. I de cop em diu "laura, per què no et fas un blog tu també?" i jo li he contestat que no se'm donaria bé, ja que no sóc constant i a més, quan era petita sempre que em regalaven un diari pel meu aniversari començava escrivint en ell però sempre em cansava i l'aparcava. Per això li havia dit que no crec que se'm donés bé això del blog. I la yrun, que és una experta en el tema del blog, m'ha respós que ella no escrivia diaris quan era petita, que ella havia fet el blog per escriure la seva vida, les seves penes alegries i que tambè a través d'ell pots conéixer gent interessant. Després he pensat "i per què no?" i ja veieu, aqui estic creant el meu primer blog jeje.

Per què l'he titulat "Llença't"? Alguns podreu pensar perquè m'agrada lax'n busto i això. Bé, de fet és mig cert però realment l'he titulat així perquè aquesta parauleta, des de fa un cert temps, és el meu lema. Dit d'una altra manera: fes el que vulguis fer, quan ho vulguis fer i perquè realment ho vols fer, sense pensar en les conseqüències. És o no és? I justament això serà el meu blog. Un "racó" on explicaré sense censures tot el que em passa a la vida i pel cap. És una manera d'explicar tot el que sents i fas sense que ningú et pugui criticar i fer mala cara (és una cosa que detesto!).

Bé, això és tot. Per començar jo crec que ja n'hi ha prou jejeje. Ara espero que no em passi com als diaris de quan em regalaven quan era petita jejeje.