Per començar...

Seguint els consells de la meva estimadissima amiga yrun, per primer cop me creat el meu propi blog. Avui, una aburridíssma nit de diumenge, estavem per "varia" la yrun i jo xerrant pel msn i m'ha ensenyat, com molts cops ho fa, el que havia posat de nou en el seu blog. I de cop em diu "laura, per què no et fas un blog tu també?" i jo li he contestat que no se'm donaria bé, ja que no sóc constant i a més, quan era petita sempre que em regalaven un diari pel meu aniversari començava escrivint en ell però sempre em cansava i l'aparcava. Per això li havia dit que no crec que se'm donés bé això del blog. I la yrun, que és una experta en el tema del blog, m'ha respós que ella no escrivia diaris quan era petita, que ella havia fet el blog per escriure la seva vida, les seves penes alegries i que tambè a través d'ell pots conéixer gent interessant. Després he pensat "i per què no?" i ja veieu, aqui estic creant el meu primer blog jeje.

Per què l'he titulat "Llença't"? Alguns podreu pensar perquè m'agrada lax'n busto i això. Bé, de fet és mig cert però realment l'he titulat així perquè aquesta parauleta, des de fa un cert temps, és el meu lema. Dit d'una altra manera: fes el que vulguis fer, quan ho vulguis fer i perquè realment ho vols fer, sense pensar en les conseqüències. És o no és? I justament això serà el meu blog. Un "racó" on explicaré sense censures tot el que em passa a la vida i pel cap. És una manera d'explicar tot el que sents i fas sense que ningú et pugui criticar i fer mala cara (és una cosa que detesto!).

Bé, això és tot. Per començar jo crec que ja n'hi ha prou jejeje. Ara espero que no em passi com als diaris de quan em regalaven quan era petita jejeje.